(+34) 971 699 200 / URGÈNCIES (+34) 971 690 116

El Pla d’Emergència en previsió de sequera a Calvià

El Pla d’Emergència en previsió de sequera de Calvià, elaborat per tècnics de Calvià 2000 en el marc del Pla Especial d’actuació en situacions d’alerta i eventual sequera de les Illes Balears, ha estat aprovat inicialment pel Ple de l’Ajuntament de Calvià. El Pla té per objectius determinar l’estat actual dels sistemes de proveïment urbà i definir els plans d’actuació necessaris per mitigar els efectes de la sequera.

Quant al primer objectiu, Calvià té una dependència directa de fonts externes per al subministrament d’aigua en alta, situació que dificulta la dotació de reserves estratègiques i aportacions complementàries que puguin ser gestionades pel propi municipi.

En conseqüència, l’aportació d’aigua en alta procedent d’Abaqua, que representa un 80% del subministrament, s’ha considerat com una única font d’aportació, independentment que la font de subministrament siguin recursos convencionals (aqüífer de Llubí‐Muro, font de sa Costera, s’Estremera, captacions) o no convencionals (dessalació).

L’anàlisi de les aportacions s’ha centrat en els recursos propis procedents de captacions d’aigües subterrànies situades en la Unitat de Demanda H Tramuntana Sud, la incidència de la qual és molt parcial atès que representa aproximadament un 20% del total del volum aportat a la xarxa en alta.

En aquest context, cal recordar que el servei de proveïment d’aigües de Calvià està gestionat per tres operadors: Hidrobal (60%), Aterca (30%) i Aigües de Peguera (10%).

Quant a la definició de plans d’actuació, el pla estableix cinc fases d’actuació municipal per prevenir la sequera: fase prèvia, fase d’alerta, emergència fase 1, emergència fase 2 i emergència fase 3.

La prèvia no és considerada fase d’emergència, sinó de normalitat, si bé és imprescindible gestionar els recursos hídrics d’acord al Pla de gestió sostenible de l’aigua, en el qual es duen a terme la identificació de pous de proveïment urbà, la revisió i regularització de volums assignats, el control d’extraccions, de nivells i facturació, i es desenvolupa un programa d’eficiència en la gestió de serveis de distribució.

En la fase d’alerta, l’afecció es limita als àmbits de responsabilitat interns, les institucions i operadors del sistema, i a actuacions de caràcter preparatori per a una eventual sequera amb probabilitat d’ocurrència a curt termini. Algunes d’aquestes mesures són la constitució del Comitè de Gestió de la Sequera, coordinació amb altres fonts de subministrament, conscienciació en estalvi d’aigua, potenciació d’aigües depurades, anàlisis d’instal·lacions de subministrament alternatiu, entre d’altres.

En l’emergència fase 1, la probabilitat de situacions crítiques d’escassetat és molt significativa, i s’engegaran mesures de comunicació i actuacions exemplars, com a mesures coercitives moderades, limitacions d’usos públics de baixa transcendència, etc.

En l’emergència fase 2, es dóna una alta probabilitat de situacions molt crítiques per escassetat, per la qual cosa s’establiran limitacions d’ús per reduir el consum en tots els sectors econòmics i socials, encara que amb diferent abast en cada cas (limitacions usos públics d’alta transcendència, baixades de pressió per franges horàries, corts nocturns, etc.)

L’emergència fase 3 ja és una situació molt greu amb alta probabilitat de desproveïment generalitzat, amb greus repercussions socials i econòmiques. En aquesta fase, es constituirà un Comitè de crisi, derivat del Comitè de Sequera, i es fixaran i faran complir volums de racionament que assegurin les necessitats bàsiques i l’activitat econòmica essencial.

En tot cas, l’Ajuntament de Calvià podrà avançar actuacions preventives i implantació de mesures descrites en el Pla d’Emergències a qualsevol moment basant-se en indicis objectius i previsió d’evolució negativa dels recursos hídrics disponibles en el municipi, tot potenciant les mesures preparatòries, tàctiques, estratègiques i fins i tot d’emergència, amb l’objectiu de minimitzar els riscos derivats i millorar la gestió eficient de l’entrada en escenari de sequera.

Leave comment